Ben aviat es va veure que el codinenc seria un correfoc diferent als altres. D'una banda, es va voler desmarcar del Ball de Diables tradicionals als camps de Tarragona i del Penedès, on hi ha les colles més antigues. I tant fou així, que ja des del primer dia es van incloure els dimonis d'aigua, la missió bàsica dels quals era poder apagar el foc, en el cas que es declares, però amb el temps han servit per refrescar la concurrència. També aquell llunyà 1982 es van estrenar les bèsties, els autèntics protagonistes del Correfoc. El Follet és una grossa mulassa, amb un cap ferotge que llança foc per la boca i té un cos llarg, com una serp, cobert amb una tela. La Fantasma, per la seva banda, no llença foc, sinó que actua com a separador entre el foc i l'aigua. La Fantasma és alta i va coberta per un gran llençol. Les dues bèsties necessiten tres portadors cadascuna: el Follet una pel cap i dues pel cos, i la Fantasma una pel cap i una per cada mà. Degut al gran pes del Follet, i sobretot per la seva inestabilitat, és va decidir fer una bèstia més lleugera, ja que els portants havien començat a desistir. Llavors és van construïr el Burret, que duu una sola persona, i un capgrós amb cap de porc, per substituïr la Fantamsa, i que la colla anomena Peggy. Però la gent el que volia era el Follet de veritat, un burro inmens i esfereïdor. El Burret encara participa en el Correfoc, mentre que la Peggy ha quedat desada. Ara com ara, s'està pensant en una renovació de les dues bèsties, per fer-les més lleugeres i manejables.
D'alheshores ença, l'estructura del Correfoc no ha variat: cada divendres de Festa Major (el tercer cap de setmana de setembre) vint-i-dos dimonis de foc, quinze d'aigua, el Follet, la Fantasma i els encenedors, juntament amb els participants, corren, salten, cremen i mullen. L'únic que si que varia és el recorregut, que cada any passa per un lloc diferent, per tal de portar la festa a tots els racons de Sant Feliu, per acabar, això si, a la plaça Josep Umbert Ventura, coneguda per tothom com «La Plaça.», sota cascades de foc, sortidors de fum de colors, so de tabals, suor, aigua...
LA
LLEGENDA DEL FOLLET I LA FANTASMA
La llegenda narra la història
d'uns joves que una nit travessaven el torrent de Ca n'Endal, i
van topar amb un burro. Els joves hi van pujar per travessar el
torrent, i llavors, el burro és va començar a allargassar, com
una serp. En realitat, el burro era el Follet, que volia dur els
joves a un estimball, per tal que la Fantasma els pogués
capturar, tot i que els nois, en el darrer moment, poden saltar
de sobre el Follet i salvar la vida.
Aquest és l'eix en el que es basa
el Correfoc de Sant Feliu: obren el cercavila els dimonis de foc
i el Follet (amb el Burret), i inmediatament després de la
Fantasma, els dimonis d'aigua refresquen els participants. Així,
tenim un Correfoc, un Correaigua i una representació en un sol
acte: el Correfoc del Follet i la Fantasma de Sant Feliu de
Codines: la primera colla de foc del Vallès Oriental.
Aquesta llegenda, que és una de les més antigues
del nostre municipi, va ser recollida per Joan B. Mumbrú el
1890, i disposa de música pròpia, tot i que s'ha interpretat en
molt poques ocasions.
Torna a l'index